Amand Calderó

Barcelona, 2 de desembre de 2020

Entrevistem al secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Amand Calderó, perquè ens faci una valoració sobre el projecte “Traspassant l’Objectiu”, que la Fundació Setba ha desenvolupat per segon any consecutiu a la Unitat de dones del Centre Penitenciari de Brians 1.

Expliqui’ns el perquè del seu interès a iniciar un projecte artístic amb la Fundació Setba a Brians1, en la unitat de dones?

Els projectes que hem fet amb la Fundació Setba a altres centres de la Secretaria han estat un èxit.

Implicar a les dones del CP Brians 1 en un projecte era un repte. Era establir un paral·lelisme entre les seves vides i el treball que la Fundació les proposava. Era fer un aprenentatge estructurat que havia de resultar vàlid per al seu projecte de vida: em proposo un repte, un projecte, marco un camí a seguir, i l’assoleixo. Volia fer sentir allò de “jo sóc capaç”, “jo ho puc fer”… Fer-les sentir orgulloses de les seves capacitats, de les seves possibilitats com a dones, treballar la seva autoestima i reforçar el projecte vital de dona. Que sentissin que tenen moltes necessitats, però per sobre d’aquestes necessitats estan les seves capacitats. Que aquestes capacitats són fruit de la seva intel·ligència. Que aquesta intel·ligència les fa fortes i capaces per superar les necessitats que tenen, i que en definitiva les farà més autònomes i més lliures.

Què representa pel Departament de Justícia col·laborar amb la Fundació Setba?

Significa reforçar les relacions amb les entitats socials. Treballar per la corresponsabilitat en l’execució penal, i obrir el sistema d’execució penal a la ciutadania, a la cultura, a l’art. Per nosaltres és important mostrar la diversitat social a les persones que es troben als centres d’execució penal. Des del Departament treballem en la cerca de la cohesió social a través de diferents eines. La Fundació Setba canalitza, mitjançant l’art, les veus, les diferents sensibilitats i maneres d’expressar de les persones, i com això genera acceptació de la diferència i cohesió social.

Hem de ser inclusius, i ho hem de ser també respecte als llenguatges, les cultures, l’art i en definitiva sobre tot allò que impliqui una forma d’expressar sentiments i voluntat de diàleg amb les persones i allò que ens envolta. Això la Fundació Setba ho sap fer molt bé.

Arran de la Covid19, han hagut de fer moltes modificacions? Les activitats s’han vist alterades? En cas afirmatiu, com ha repercutit això a les internes?

Sí. L’arribada de la COVID -19 ha provocat un gran impacte en tota la societat, i els centres d’execució penal no queden al marge de les mesures de prevenció que s’han hagut d’adoptar. Des de l’inici de la crisi sanitària la Secretaria tenia clar que estaven front una amenaça sanitària, i que la gestió i la intensitat de les mesures havien de venir i estar avalades per les autoritats sanitàries i els referents del Servei Prevenció de Riscos Laborals. És una crisi sanitària i són aquestes autoritats les que han de guiar les nostres actuacions.

També tenim clar que la salut de tots i totes és l’objectiu fonamental de la Secretaria, i que s’ha de mantenir amb la menor afectació possible dels drets de les persones privades de llibertat i les seves famílies.

La covid a dones s’ha viscut de manera diferent que en altres centres perquè elles ja són en  un grup bombolla i no era tan important la interacció amb altres mòduls perquè tampoc es comparteixen gaires activitats. A més, els professionals es van bolcar en atendre a les dones i donar tot el suport necessari per passar el confinament.

Les mesures han afectat sobretot pel que fa a les entitats de voluntariat, que encara continuen tancades, i les comunicacions amb l’exterior en la primera onada, tot i els esforços que vam fer amb les videotrucades i les videoconferències, i el sistema d’informació a famílies. Es va haver de fer molta feina pel que fa a la conscienciació de les mesures contra la covid, la gestió del temps de lleure, la gestió emocional (inclosa la prevenció del suïcidi) i la prevenció de les sobredosis.

Sabem que a Brians ja hi havia un taller d’art, com ha vist la incorporació de la fotografia com a eina d’expressió amb el projecte “Traspassant l’Objectiu”?

L’estímul d’un recurs exterior sempre ajuda a fer que les internes participin més activament. Si a més, es tracta d’una activitat com aquesta, atractiva i sensible a les necessitats de les dones que a més,  un resultat visible, tangible a curt termini tenim la fórmula de l’èxit.

Podria fer una valoració del projecte?

Crec que amb la resposta a la primera pregunta la meva valoració queda clara. Hem assolit l’objectiu d’apoderar les dones i fer-les més lliures en la presa de decisions.

Amb projectes com aquest, creu que es crea una necessitat positiva en les internes que hi intervenen? És a dir, es creen nous interessos o no deixa de ser una activitat més del centre?

Totes les activitats tenen la seva importància. Totes sumen, totes les entitats i recursos sumen a favor de mostrar la varietat i la diversitat de formes d’expressar, comunicar i canalitzar les expressions, sentiments i formes d’interpretar el món. Amb aquest tipus de projectes anem més enllà del llenguatge verbalCom més vies obrim, més fàcil serà arribar a cada persona. Es tracta de trobar la via adequada a cada persona per treballar les potencialitats que totes les persones tenen.

Creus que l’art i la cultura poden transformar la societat?

Crec que d’alguna manera, a les anteriors preguntes he donat resposta implícita a aquesta pregunta. Jo crec que qui realment canvia el món són les persones. L’art, la cultura, la literatura i altres formes d’expressió són eines que les persones utilitzem per comunicar, per explicar-nos, per traslladar als altres quina és la nostra visió de la societat en què vivim, que és el que no ens agrada d’ella, com la volem canviar. L’art, la cultura, la música … va més enllà de l’ocupació del lleure… són formes d’expressar identitat i sentiment de pertinença… És evident, l’art i la cultura, en qualsevol de les seves formes d’expressió, incideix en el desenvolupament de les persones; i aquestes des d’una construcció col·lectiva transformen la societat.