Arquitectures desaparegudes

Del 5 de febrer al 29 de març de 2014

Arquitectures desaparegudes

Del 5 de febrer al 29 de març de 2014

 

Exposició de fotografies de les arquitectures desaparegudes de Barcelona. Un homenatge que compleix, de nou, amb un dels objectius de Setba: recuperar la memòria de la nostra ciutat.

 

La col•lectiva  ‘Arquitectures desaparegudes’ que s’exposa paral·lelament a la mostra de Rosa solano ‘Arquitectures pintades’ és una selecció d’obres de fotògrafs tan importants com Català-Roca, Pepe Encinas, Manolo Laguillo, José Antonio Sancho, Francisco Ontañón i l’Arxiu Huertas, d’una Barcelona que ja no existeix, que el pas del temps i el ritme frenètic de les darreres dècades ha destruït.

Francesc Català-Roca és considerat per molts crítics el fotògraf català més important del segle XX, va treballar per diversos mitjans com La Vanguardia, se li atorgà el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, la Creu de Sant Jordi i va ser un gran fotògraf de Miró.

Pepe Encinas ha seguit les transformacions Barcelonines durant molts anys, va treballar pel Tele/Express i per el Periódico de Catalunya, ha exposat al MNAC i a la Virreina entre molts altres.

El Águila entre llamas - Pepe Encinas - Arquitectures desaparegudes F. Setba

Incendi Magatzems El Àguila – Pepe Encinas

Manolo Laguillo és catedràtic de fotografia a la Facultat de Belles Arts de la UB. Ha exposat en Museus internacionals com el Contemporany Photography de Chicago o el Reina Sofía de Madrid.

José Antonio Sancho ha participat en diverses col•lectives a la Fundació Setba i va exposar individualment, el 2011, la mostra ‘Barcelona Canalla i Sublim‘ un retrat de la Barcelona cultural i transgressora dels anys 80 i 90.

Francisco Ontañón és el més desconegut d’aquests fotògrafs, però no menys rellevant. Autodidacta i aficionat al dibuix, descobreix casualment la fotografia quan va a un estudi de publicitat a lliurar uns albarans. Va treballar per a El País i, entre d’altres, va fer les fotos del llibre oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Totes les seves imatges i les de l’Arxiu Huertas, que també se suma a la mostra, ens apropen, des de la vessant arquitectònica, al retrat d’una Barcelona que ja no hi és.