Dra. Autet

Barcelona, 9 de novembre de 2020

Entrevistem a la Cap del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de la Fundació Althaia i Cap de la Divisió de Salut Mental d’Althaia, la Dra. Àurea Autet perquè ens faci una valoració de l’impacte que té l’art en la salut mental de les persones.

La Dra. Autet té un especial interès en els camps de la Discapacitat Intel·lectual i l’Autisme. És professora del Postgrau en Malaltia Mental i Alteracions de Conducta en Discapacitat Intel·lectual  de la UVIC i del Màster de Psicopatologia Infantil i Juvenil de la UAB. A més, és Vicepresidenta de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil.

 

Explica’ns una mica què s’hi fa a la Divisió  de salut mental de la Fundació  Althaia amb relació a activitats d’art, i per què ho feu servir amb les persones que conviuen amb trastorns mentals?

L’objectiu principal de les persones que treballem en Salut Mental és recuperar la persona. Quan una persona emmalalteix, té un trastorn mental, ha de poder recuperar el seu projecte vital,  que ens digui qui és i què vol ser.

La Divisió de Salut Mental és molt gran i té recursos molt diferents.

Tenim l’edifici Mosaic on hi ha el servei de rehabilitació comunitària i el club social, així com altres programes comunitaris. En l’àmbit d’art es fan projectes variats en els diferents espais que tenim, tot i que ens agradaria fer-ne molts més. Aquí hi havia ja un projecte previ d’art teràpia que es realitzava al Club Social, on tenim pacients que ja estan compensats psicopatològicament  i estan recuperant el seu projecte de vida. Aquest projecte ha tingut continuïtat en diferents tallers que s’intenten realitzar dins la comunitat. Treballem amb comunitats de veïns que fan tallers de ceràmica o d’art, i intentem que els usuaris facin aquestes activitats a la comunitat.

El Conservatori de Manresa també col·labora amb Althaia  i vénen a fer un programa que agrada molt  que es diu “Música en vena”. Músics que toquen diferents instruments ens visiten a les diferents unitats de pacients que tenim, tant a les unitats d’hospitalització com als hospital de dia.

A nivell d’Hospital també tenim una aposta molt clara. A l’entrada del nostre  hospital hi ha exhibicions d’art, sigui d’artistes locals o de gent que vol col·laborar amb nosaltres. En aquests moments no hi ha gaires familiars o acompanyants a l’hospital a causa de la Covid19, però quan algú ve a visitar un pacient té la possibilitat d’impregnar-se amb aquest art que va trobant per l’edifici i pensem  que pot ajudar al benestar, a desconnectar i estar amb tu mateix. Creiem que això és positiu i ho intentem promoure, és per això que les exposicions hi són de manera permanent. És cert que algunes són d’artistes locals amb cert renom i en alguns casos també de pacients nostres. Per exemple, van fer una exposició extraordinària de dibuixos tipus manga,  feta per un usuari nostre amb un trastorn de l’espectre de l’autisme, que fa coses molt interessants i va agradar molt.

Tot i així, la nostra idea és continuar treballant en aquest sentit, i sobretot pensant en el benestar que tots aquests elements donen i poden tenir un impacte molt positiu en les emocions de les persones amb les quals treballem.

Quins graus o tipologies de trastorns mentals tenen els usuaris que intervenen a la Divisió  de Salut Mental de la Fundació  Althaia?

Som un Servei de Salut mental i en general tractem trastorns mentals severs. Quan algú arriba a la nostra Divisió de salut mental vol dir que pot tenir un Trastorn  Bipolar, una esquizofrènia, un desordre de la personalitat o de la conducta alimentària greu, malalties obsessives compulsives. És a dir, que estem parlant de pertorbacions que tenen una entitat i que poden interferir de manera important en la qualitat de vida de les persones, que hi ha una interferència molt important en el que és el seu projecte vital.

 Què representa per tu col·laborar amb la Fundació Setba?

Una oportunitat que us agraïm tots immensament. Moltes vegades se’t menja el dia a dia en resoldre problemes que creus que han de tenir una importància cabdal en com funciona la persona i t’acabes oblidant de coses que són també rellevants i que voldries fer. No és fàcil trobar aquestes sinèrgies, tot i que actualment hi ha molta evidència en països com el Canadà, on es parla ja de la prescripció social, entre ells anar a museus, etc. Aquest model tant mèdic centrat en la malaltia i l’entorn clínic va evolucionant i veiem que l’entorn social és molt important. Factors com la prevenció, el benestar o el paper de la comunitat són coses que tenim clares des de la nostra Fundació, que sabem que hi hem de fer molt èmfasi i que es plasma en projectes com el “Natura és Cultura”. Repeteixo, immensament agraïts.

L’activitat ha complert les expectatives? Heu pogut fer una primera anàlisi del respir artístic?

Les heu superades! Ja sabeu que als metges ens agrada parlar de l’evidència, però per mi la valoració subjectiva és també  important i el feedback que tinc d’aquest respir artístic és impressionant. Tothom es va sentir molt ben tractat i respectat i pels participants és molt important. Són individus que van a fer un projecte molt xulo, no són pacients o malalts. M’explicava la infermera del servei de rehabilitació comunitària  que els va acompanyar que tothom estava molt content durant el taller, van tornar contents i encara avui tenen converses sobre l’experiència al “Natura és Cultura”. Ells anaven a un lloc que desconeixien i a vegades els pot crear una mica de recel i d’incertesa, en canvi ara et pregunten quan ho podran tornar a fer. Gent que en aquesta ocasió no van poder venir  volen saber si hi podran anar la pròxima vegada!

Per part nostre volem analitzar bé totes les valoracions sobre aquest projecte i poder potenciar projectes com aquest en l’àmbit de l’hospital, ja que certament serveixen i tenen un impacte en les persones que tractem, sobretot en aquestes persones que estan recuperant el seu projecte vital.

 

L’art és de per si terapèutic? O depèn de cada persona?

És una pregunta que m’agrada molt i us donaré una resposta subjectiva. Jo considero que sí, que l’art és terapèutic perquè és una activitat que pot tenir impacte en el benestar de la persona,  però també depèn de cada subjecte i de la seva vivència. Hi ha algun tipus de teràpies que funcionen per algunes persones i alguns trastorns, per d’altres no. El que sí que estic d’acord és que la vivència que puguin tenir de l’art algunes persones pot ajudar a aquest benestar i pot millorar molts aspectes, però no ho podem estendre a tothom.

Quins elements de l’art són aquells que poden ajudar a la salut mental de les persones?

Crec que són elements que t’aporten bellesa, com una obra d’art, una música, tot això té un impacte en els teus neurotransmissors, en el teu benestar. És important remarcar també el valor de la creació. Quan veuen que són capaços  de crear, de fer quelcom bonic que agrada o que ells valoren com a bonic, això pot tenir un impacte en la teva autoestima i en qui tu ets, en com et veus. Aquest també és un impacte que crec que hem de valorar en l’art.

És molt potent el concepte que el participant forma part de la transformació del bosc i això els emociona molt. Ells en són un element actiu, i després el bosc serà visitat per altres persones que ho valoraran i diran “quina cosa més magnífica”!

Creus que l’art i la cultura poden transformar la societat?

Sens dubte, completament convençuda, com deia la Montserrat Roig, “La cultura és l’opció més revolucionària a llarg termini”.

Però és que ja hi ha evidència sobre aquest tema a nivell científic. L’Arts Council England va publicar un informe fa dos anys, que recollia les investigacions publicades sobre avaluacions  i evidència dels beneficis d’aquest tipus de pràctiques. Les conclusions eren que hi ha evidències clares dels beneficis que té sobre la salut i el benestar el fet de participar en activitats artístiques i culturals.