Grans i Artistes 2015
Grans i Artistes 2015
Dijous 16 de juliol 17:30h | Ajuntament d’Argentona
El dijous 16 de juliol, l’Ajuntament d’Argentona acull la inauguració de la mostra Grans i Artistes 2015. Un recull de les fotografies fetes per la gent gran de la Llar Santa Anna i que és el resultat del taller impartit pel fotògraf Ventura Camacho.
El mateix dijous es projecta un reportatge sobre el desenvolupament del taller.
La iniciativa
Aquest projecte vol contribuir al benestar i millora de les capacitats de la gent gran a través de l’art. L’any 2013 es va realitzar un taller de pintura amb finalitats terapèutiques. El 2014, la disciplina artística escollida va ser la música i enguany ho ha estat la fotografía.
L’èxit de la iniciativa, després de tres edicions, és indiscutible; de fet la Llar Santa Anna, que és l’espai on es realitza el taller, ha incorporat la música a les activitats habituals del centre, com a terapia, arran del taller de l’any passat 2014.
El projecte
Aquest projecte planteja un exercici de mirada, un acompanyament en l’acte de VEURE, VEURE’S i SER VIST. Proposa una manera d’explicar i explicar-se a través de la gran força narrativa que aporten imatge i paraula, des d’un punt de vista lúdic, creatiu o dins d’un procés terapèutic o de canvi.
La imatge ofereix un pont cap a l’interior, torna la mirada cap a dins, i connecta l’individu amb l’inconscient oferint l’oportunitat de visualitzar aspectes que es volen reforçar, millorar, canviar o sobre els quals es vol reflexionar.
La tercera edat és un col·lectiu que en la seva individualitat i en la seva percepció social està en risc de perdre visibilitat i reconeixement. Sense entrar en anàlisis profundes, destaquem que en el terreny particular, la invisibilitat pot generar conflictes emocionals i afectar l’autoestima de l’individu. D’altra banda, en una societat basada en preceptes d’utilitat i practicitat, hi ha una tendència generalitzada a associar edat amb debilitat i inutilitat, fins i tot amb malaltia, relegant a la gent gran a un segon pla, perdent així la possibilitat d’aprenentatge de l’experiència i coneixement de què són portadors. No obstant això, cada ésser humà viu de manera diferent i amb diferent sort la seva experiència i la seva manera de situar-se davant del fet arribar a vell. Per tant, no pretenem treballar des de la presumpció que la tercera edat presenta unes característiques úniques. Els seus integrants no constitueixen un grup homogeni, sinó més aviat dependrà del desenvolupament individual, la pròpia experiència, educació i ideologia la posició que cada un prengui davant les problemàtiques amb què ho enfronten els anys (PRIM, 2009).