‘Ocaña, àngels i dimonis’ per Marta Teixidó

‘Ocaña, àngels i dimonis’ per Marta Teixidó

Per a les noves generacions, l’anomenada “Transició democràtica” que va tenir lloc a Espanya entre 1976 i 1982 és lamentablement una gran desconeguda, i en la segona dècada del segle XXI, a poc a poc va sent convenientment ignorada, tan sols esporàdicament recordada per la defunció d’alguna personalitat de l’època.

Malgrat les connotacions clarament polítiques d’aquest període, va haver-hi elements socials també molt destacats, que fins i tot van traspassar fronteres locals. Aquest és el cas de José Pérez OCAÑA, conegut simplement com Ocaña, encara que si es busca el seu cognom a Internet, apareix la població situada a la província de Toledo. Gràcies al film de Ventura Pons: Un home anomenat Flor de Tardor i a la magnífica interpretació de José Sacristán, la seva personalitat i la seva obra va ser àmpliament difosa.

Ocaña va ser un personatge polèmic, transgressor i reivindicatiu, de gran importància en la transició espanyola, representant de la llibertat que tant s’anhelava en aquella època, pero la faceta artística del qual gairebé pot aplicar-se-li el qualificatiu de desconeguda.

SETBA ZONA D’ART, li dedica un necessari homenatge, a través de la mostra “Ocaña, àngels i dimonis” . Es tracta de la segona exposició, encapçalada per la figura i obra del controvertit artista, que la galeria ha programat donis de la seva inauguració al novembre de 2007.

La muestra, que puede ser visitada hasta finales de abril, la conforman una cincuentena de piezas de su viaje a París y otros de Cantillana, pero también algunos retratos realizados en Barcelona. La exposición cuenta con una serie de fotografías del pintor, realizadas por Colita, Miquel Arnal y Toni Catany en los años 70, y que Setba pone a la venta.

Ocaña, bisexual reconegut i orgullós de ser-ho, va abandonar el 1971 el seu poble natal a causa de la intolerància i la marginació, i es va traslladar a Barcelona. A la Ciutat Comtal es va establir en l’immoble on actualment es troba Setba, a l’emblemàtica Plaça Reial. Durant aquests anys va viure una vida al límit, com mostren les imatges de l’exposició, els seus propis àngels i dimonis, i es va convertir en una icona d’aquella Barcelona canalla i extrema.

Aquesta és una part del text de la nota de premsa que facilita Setba Zona d’Art. Però vista l’exposició, aquestes paraules resulten una miqueta fredes davant la sensibilitat i l’estil de l’artista, completament autodidacta. Si bé pictòricament la seva pintura pot classificar-se de “naïf”, els seus dibuixos sorprenen per un traç lleuger i àgil, especialment en els seus retrats, sent més estereotipats els seus paisatges al natural, realitzats o bé al carbonet, llapis o tots dos.

Ocaña sorprèn pel seu extremisme; hàbil amb la costura, el maquillatge, el dibuix o la pintura, de pinzell i de brotxa grossa – aquesta última li permetia subsistir – el seu temperament i l’anarquia amb l’ambient que l’envoltava -era un personatge de les Rambles, es transvestia sense cap prejudici a plena llum del dia amb una barreja d’andalusa i de religiositat típica de la seva terra – li van fer viure situacions penoses com insults i detencions. Una vida al límit, però també de sofriment, la tristesa de la qual queda reflectida en la seva mirada, i de la qual els seus dibuixos són testimoniatge.

Esdeveniments llunyans en el temps, superats, gairebé incomprensibles en una societat diferent, teòricament més permissiva però en realitat més esclavitzada, on qualsevol intent de ser diferent, de liderar alguna cosa nova, queda inmeditamente absorbit pel sistema.

Una mostra simple pel seu format però densa i intensa de contingut, d’un temps i un país que ja no és el nostre.

Marta Teixidó