Santi Sallés

Barcelona, 21 de maig de 2019

Fa cinc anys la Fundació Setba va decidir convocar professionals, aficionats, veïns, nouvinguts, infants i espontanis a dibuixar la plaça Reial. Des d’aleshores, cada mes de maig sortim armats amb llapis i paper per guanyar la batalla al digital, en aquest espai tan emblemàtic de la ciutat, encara que sigui per un dia.

Qui és Santi Sallés?

Sóc urban sketcher, il·lustrador, artista i  dissenyador gràfic. Em dedico a dibuixar, publico a revistes i mitjans de comunicació, treballo per agències de publicitat i dono classes i conferències sobre urban sketching.

Ja que ens has parlat de l’urban sketching, ens podries explicar de què es tracta?

L’urban sketching consisteix a dibuixar bàsicament amb llibreta i a l’aire lliure. És una disciplina que es practica de tota la vida. Els primers aventurers i científics, que se n’anaven a descobrir el món, s’emportaven les seves llibrete per dibuixar i documentar el que veien i descobrien.

Sketch és una paraula anglesa que traduïda vol dir esbós, dibuix ràpid, i això s’ha transformat en una disciplina que es basa en dibuixar en directe i després compartir-ho a les xarxes socials. 

I què ens en pots dir del moviment a Barcelona?

Avui dia tot el que sigui handmade està molt de moda, perquè és reparador, terapèutic.

L’origen del moviment neix amb un sketcher català, en Gabi Campanario, que decideix fundar l’urban sketching a nivell mundial, per compartir afinitats i dibuixos. Aquest moviment s’ha anat estenent per tot el món a través de les xarxes, els simpòsiums i les conferències .

A Barcelona, aquest moviment va créixer arrel del Simpòsium Internacional de 2013 i, a partir d’aleshores, va començar a aparèixer més gent interessada, es van començar a fer més tallers, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar l’edició de llibres il·lustrats de diferents barris de la ciutat… Totes aquestes accions van fer que anés creixent l’interès de la gent per dibuixar i, amb el temps, la comunitat ha anat fent-se gran.

En aquest context decidim crear l’Associació d’Urban Sketchers de Barcelona, pensada per donar visibilitat al col·lectiu i  gestionar millor els esdeveniments. Paral·lelament neix USK Catalunya per poder dinamitzar el moviment a nivell regional .

L’sketching és una disciplina que no ocupa espai, pots portar el material a sobre, és ideal per l’estil de vida actual, perquè és molt compatible amb la mobilitat; hi ha altres tècniques que demanen més elements, espai i temps, per exemple la pintura a l’oli, que  necessita hores -i fins i tot dies- per secar-se.

Quina és la teva relació amb la fundació Setba?

Jo arribo a la Fundació Setba a través de la directora, la Cristina Sampere, amb qui ja havia treballat anteriorment. Em va explicar que volia organitzar un esdeveniment de dibuix a la plaça Reial, per tal que el públic barceloní tornés a la plaça a gaudir d’un dia de dibuix, música i festa.

L’objectiu era trencar amb la idea de la inseguretat a la plaça i gaudir d’aquesta jornada amb els comerciants, veïns i veïnes, turistes i tothom que volgués venir un dia a dibuixar. Em va encantar la idea!

A mi em va encarregar la coordinació dels urban sketchers professionals que van participar fent un dibuix de cadascun un dels locals de la plaça. I quina millor visibilitat d’una plaça cultural que a través del dibuix!

La plaça dibuixa és un esdeveniment que…

Fomenta la cohesió social.

Es tracta d’una trobada agradable, que treballa amb l’efecte terapèutic del dibuix. Aprofitant l’avinentesa, cada vegada més, l’USK treballa al costat de projectes socials, ajuda a la difusió de les causes i projectes a través del dibuix.

Qualsevol causa que passa a la ciutat de Barcelona, com ara manifestacions, l’arribada d’immigrants d’Open Arms, fins i tot projectes científics (com el d’Idilabs en què he col·laborat recentment) té cobertura per part dels urban sketchers.

Creus que l’art i la cultura ajuden a transformar la societat?

Sí, absolutament. I en el cas del dibuix, com ja he dit, té un efecte terapèutic, a més de contribuir a fer visibles fets transcendents i causes socials.

Per acabar, què diries de la supervivència dibuix en contraposició a la realitat digital? Creus que perd força?

Tot al contrari, el dibuix està en un moment molt dolç, la gent està molt cansada del món digital i per tant el handmade té més valor que mai.

En contrapartida però, la realitat és que l’art no està ben valorat, alguns mitjans de comunicació no tenen prou recursos i no volen assumir el cost de les il·lustracions. Al carrer sí que es valora, i per això cada vegada hi ha més sketchers, gent aficionada i amateurs que decideixen agafar llibreta i llapis i marxar a dibuixar!

Moltes gràcies Santi, esperem encarar aquesta cinquena edició de La Plaça dibuixa amb la mateixa il·lusió, participació i creativitat que els altres anys!

I recordeu, aquest dissabte tots a omplir la plaça de dibuix i colors!